Agility

És un divertit i gratificant esport on el gos (que per a ell l’agility és un divertit joc que practica colze a colze amb el seu amo, i això el deleix!) ha de superar una sèries d’obstacles (salts, túnels, passarel·la, rampa, balancí, etc.) guiat pel seu guia, que normalment és el seu amo o mestressa. La comunicació amb el gos rau en la veu, en senyals manuals i en el llenguatge corporal. El que requereix que el gos estigui ben entrenat. I és que La base de l’agility és la disciplina de l’obediència canina.

l’Agility és una manera ideal de gaudir-se mútuament amb el gos, alhora que es fa esport i salut, i es reforça una sèries d’aspectes importants com ara el vincle entre persona i gos. I pel gos és ideal per potenciar equilibri emocional, tolerància a la frustració, satisfacció de les necessitats bàsiques d’exploració i activitat, salut… I sobretot, repetim, l’obediència.

A més a més de la felicitat del gos, ja que no és pas infreqüent que els gossos, quan van a fer agility, quan s’adonen que van cap a la pista, ja abans d’arribar, mostren la seva alegria!

I no pas menys important, és una manera no gens menyspreable de fer salut i desconnectar de l’estrès del dia a dia. I en el cas del Club d’Agility Lluçanès, que està situat al camp, és una manera també de desconnectar de les contaminacions de ciutats i pobles grans.

En el cas de competició el gos ha de superar els obstacles de la manera neta i el més exacta possible i competint contra rellotge. En aquests casos els gossos generalment participen sense corretja, sense joguines i sense incentius. El guia no pot tocar al gos ni als obstacles, excepte de manera accidental

En la seva forma més senzilla, el circuit d’agility consisteix en un determinat nombre d’obstacles, on un jutge dissenyarà l’ordre que el gos haurà de seguir per així completar la prova conforme al reglament. El jutge marca els obstacles amb números que els guies (sense els gossos) han d’estudiar posteriorment, els han de recordar per a transmetre’ls després al gos, quan ambdós competeixin a la pista. Els errors en l’ordre del circuit dels guies s’acostumen a comptar de forma negativa, igual que els obstacles omesos o repetits innecessàriament (sigui culpa del gos o del guia).

Els circuits són prou complicats perquè el gos no pugui acabar correctament sense direcció humana. Durant la competició, el guia decidirà les estratègies a seguir per dirigir al gos a través del recorregut, combinant velocitat i precisió ja que ambdues són igualment importants. Hi ha diverses tècniques que ajuden a compensar la possible diferència de velocitat humana i canina, força o debilitat entre els gossos i els seus guies.

Normalment els gossos s’agrupen en diferents categories basades en la mida, les principals són la “Mini” (gossos tipus Schnauzer miniatura o els gossos rater valencià), la “Mitjana” o “Midi” (gossos tipus Cocker spaniel anglès, alguns gossos d’atura català que siguin menuts) i la “Estàndard” o “Gran” (amb gossos tipus Gos d’Atura Català, Ca de Bestiar…), els gossos d’edat avançada (amb problemes a les articulacions) sovint participen en la categoria Mini sense importar la mida del gos. Tots fan el mateix recorregut, amb els mateixos obstacles, però es modifica l’alçada dels obstacles de salt per a cada mida. També

és habitual trobar la categoria “júnior”, on participen guies de menys de 18 anys.

Per a participar de forma professional en concursos nacionals i internacionals s’acostuma a demanar el Pedigrí del gos, però en les exhibicions i en els entrenaments de molts dels clubs hi solen participar tot tipus de gossos, encara que siguin mestissos o “petaners”. És un esport molt recomanat per a gossos amb un nivell de vitalitat alt. No es recomana per a gossos amb problemes d’articulacions, de circulació o respiratoris. Tampoc es recomana per a gossos molt feixucs o que es cansin amb facilitat.