L’Enxaneta i jo Ivan Caravaca

L’Enxaneta i jo Ivan Caravaca

Em van dir que no podria fer agility amb un Gos d’Atura.
“-Els Gossos d’Atura són tossuts, desobedients, massa independents… no fan cas.”
Però a cada competició, a la línia de sortida, davant el primer salt, on només som ella i jo, la seva mirada no diu això.
L’Enxaneta em diu, em crida.
“-Tu marca’m bé. Jo ho faré!”
I ella ho fa… ho fa una pista i una altra, amb total seguretat.

Diuen que a l’agility els gossos no s’equivoquen mai, fallen els guies. En el nostre cas puc afirmar que és cert.
L’Enxaneta no és la més ràpida, fins i tot és petita per la raça i ha de fer un esforç extra per superar els salts i la resta d’obstacles a un esport dominat i amb un reglament fet a mida per Border Collies i Pastors 
Belgues Malinois, més grans, més forts… més ràpids.
Però l’Enxaneta és tot cor. M’esforço per estar a la seva alçada.
Entrenem fort, treballem nous moviments i tècniques per fer front a recorreguts que els jutges fan cada cop més difícils.
1ª prova de la temporada… ens eliminem….
2ª prova, la guanyem 3ª prova, segons i ens posem primers a la classificació. Ja no abandonarem aquesta posició fins el final de temporada.
12 podis en 16 proves, només 3 eliminats en 32 mànegues, 1ers matemàticament a manca de tres proves. Els números ho diuen tot.

Campions de Catalunya d’
Agility de  divisió temporada 2017/2018.

Em van dir que no podria fer 
agility amb un Gos d’Atura…

About the Author

traductor