El passat dia 20 de maig va tenir lloc la Trobada anual de socis del Club del Gos d’Atura Català.

Aquesta vegada, es va escollir un lloc emblemàtic a la comarca del Baix Camp, Tarragona.

La Masia de Castelló, poble deshabitat de fa uns cinquanta anys, amagat a les muntanyes de Vandellòs, entre Masboquera i Vandellòs concretament.

A la trobada, hi vam participar uns seixanta-cinc socis. Amb uns trenta-cinc gossos d’atura, va començar a les 10h del matí, on van començar a arribar els socis, podent fer ús de tots els espais de la Masia de Castelló, de l’ample pàrking, dels carrerons amb encant, de les cases rústiques, acondicionades amb tota mena de detalls, amb sales, per poder tant celebrar l’Assemblea general ordinària, com a les 14 h el posterior dinar. 

En una altra casa, es va poder col.locar la paradeta amb els detalls, dessuadores i samarretes del Club.

A la plaça, es va fer una petita demostració d’Agility amb alguns gossos.

Fa goig sempre, veure’n tants de junts i més amb un ambient distès, i tan particular.

Ja cap al tard, la gent va anar marxant, molts segur, amb un bon regust, amb ganes de retrobar-se amb l’espai, i els gossos.

La Masia de Castelló,  nostre per un dia, ple de socis del Club i dels nostres gossos, vam poder disfrutar dels espais on s’hi podien veure els diferents animals domèstics que hi viuen.

També passejar pels voltants, admirar i deixar-se emportar per l’encant d’aquestes muntanyes de Vandellòs, desconegudes per molts, però amb un encant especial, diferent, sens dubte.

Un poble en ruïnes que, l’any 1997 es va començar a recuperar per un grup de voluntaris, que el 1998, es va legalitzar l’Asociació Masia de Castelló, engegant un projecte de recuperació del patrimoni arquitectònic, històric , cultural i natural.

L’ Associació treballa per recuperar part de la historia i preservar l’espai…

Per tots aquests motius, penso que va ser i és un lloc igualment emblemàtic per celebrar les trobades del Club del Gos d’Atura Català, que a l’igual que l’Associació de la Masia de Castelló, ha  de continuar recuperant la raça, amb la seva essència, la seva rusticitat, mantenir-la i divulgar-la, ja que forma part de la nostra essència, del nostre patrimoni, natural, cultural, històric, i per alguns de tradició familiar com a gossos de treball, de ramat, com a companys de moltes hores de solitud, com a companys de vida.

Esperem que la Masia de Castelló, ens vulgui tornar a acollir, i per un dia es torni a omplir d’aquests gossos tan nostres.

Anna Boquera Lambea